(0034) 93 567 88 56 | fgalatea
Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o CONFIGURAR les preferències.
L’entrada en vigor de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia a l’estat espanyol, el passat mes de juny (la llei va ser aprovada al març al Congrés de Diputats), ha fet emergir una nova necessitat de suport emocional per part dels professionals de la salut implicats en aquests processos. Malgrat que l’assistència i acompanyament a la mort sol·licitada pel pacient encara és incipient al nostre país i que el nombre de casos és limitat, alguns professionals ja han manifestat, de manera pública o privada, l’impacte emocional que els ha causat aquesta experiència. Per aquest motiu, Fundació Galatea vol recordar als professionals de la salut que atenguin sol·licituds d’eutanàsia dels seus pacients i que requereixin algun tipus de suport emocional i/o psicològic que poden contactar amb la Unitat d’Acollida per tal que l’equip d’experts valori quin recurs assistencial és el més adequat a les seves necessitats i situació.
Un article recent publicat al diari ‘La Vanguardia’ (Primeres eutanàsies, publicat el dia 28 d’octubre de 2021 i signat per Ana Macpherson) es feia ressò de les vivències, emocions i sentiments de sis professionals de la salut que havien atès la petició d’eutanàsia d’algun pacient. “Tots reconeixen l’impacte emocional d’aquesta nova tasca que se’ls ha encomanat. Tots s’han sentit satisfets d’haver-ho fet tan bé com han pogut”, resumeix l’article.
A continuació, reproduïm algunes de les frases que mostren l’impacte emocional de l’experiència viscuda per aquests professionals:
“Estàvem molt tristos (…), però em sento satisfeta que sortís bé, que no patís més del que havia patit”
“Tenia tanta por de no fer el correcte que vaig trucar a molta gent. (…) He après molt de mi mateixa. Ho vaig passar malament, una gran solitud, però n’estic satisfeta. Al final ho vaig poder fer bé”
“No vaig dubtar-ne, però una cosa és el concepte i una altra, fer-ho. Vaig plorar moltes vegades els dies posteriors, però em tranquil·litzaven les seves paraules: Queda’t tranquil, estaré bé… has estat un amic”.
“Tècnicament no és gaire diferent de quan planteges tractaments, però emocionalment és molt més complicat. No és gens fácil acomiadar-se. Sort de treballar en equip”
“Hi estava molt implicada. Sabia que ho havia de fer jo. El trobo molt a faltar, però permetre-li descansar en pau supera qualsevol altra emoció. Vaig fer el que havia de fer, n’estic orgullosa”
“Els terminis es complien i no hi havia resposta. Va morir sedada fora de termini. No com ella havia volgut ni com ho havia preparat”
Més informació
Compartir: