(0034) 93 567 88 56 | fgalatea
Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o CONFIGURAR les preferències.
Hem preparat una sèrie de càpsules per tal de gestionar millor les nostres emocions. La idea és que aquests petits vídeos siguin finestres imaginàries que ens ajudin a deixar de costat la por, la ràbia o la preocupació, i a construir el nostre Equip de Protecció Emocional (EPE).
La pandèmia ens ha provocat un cúmul de sensacions i emocions molt fortes que s'alternen, es barregen, modulen d'intensitat...fins que ens sobrecarreguen i ens desborden. Per evitar arribar a aquest punt, us proposem algunes estratègies d'autoregulació emocional.
Hem de ser conscients de la situació que estem vivint. Si l’acceptem, s’obre la possibilitat de transformar-la i ens prepara per ser flexibles i adaptatius. Si ens resistim, ens instal·larem en el desànim i en la queixa, i això ens bloquejarà. En aquest sentit, és molt important posar en pràctica aquesta màxima: “Em cuido per cuidar i quan em cuido, preparo a qui em cuida per què em cuidi”.
En aquesta segona píndola de la sèrie Gestió emocional en temps de pandèmia, José Luis Bimbela, doctor en Psicologia i docent en l’Escola Andalusa de Salut Pública, ens ensenya a agafar les regnes de la nostra realitat a través de tres conceptes: ètica, emoció i entrenament.
Els nostres pensaments ens proven dia rere dia posant-nos paranys, que podríem comparar amb forats profunds i foscos. “Sóc inútil”, “No seré capaç de fer-ho”, “No em sortiré amb aquesta tasca”...Quan caiem en aquest tipus de pensaments, negatius i obscurs, tot es fa petit i deixem de veure l’amplitud de la vida. I el pitjor de tot: creiem que aquests pensaments són reals.
L’autoregulació emocional s’adquireix al llarg de tota la vida. Les nostres primeres experiències van donant forma al sistema nerviós, i les que anem vivint posteriorment, el van remodelant. L’habilitat que tinguem per autoregular-nos modularà la nostra forma de pensar, sentir i actuar, i així repercutirà en la forma de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els nostre entorn.
El suport social és la capacitat que tenim d’ajudar-nos els uns als altres. És un recurs fàcil, molt econòmic, i que està al nostre abast. Quan tenim suport social ens trobem millor, vivim millor i més feliços. Tot i així, som experts en complicar-nos la vida i fer que una cosa tan senzilla sigui ben complicada.
Treballar en equip pot ser un factor de protecció del desgast professional, però per tal que això passi cal que tots els integrats de l’equip s’impliquin per construir un escenari emocionalment sostenible. Això vol dir que l’equip de treball ha de funcionar de forma eficient i saludable. Aquest escenari emocionalment sostenible es construeix sota un paraigua gran i potent i que està preparat per resistir tempestes molt fortes: la cohesió.