Formació

Descripció

Una proposta vivencial per a les persones que han realitzat el curs d’Autocura en acció, per a revisar l'experiència de l'autocura, explorar les barreres que dificulten la seva pràctica quotidiana i aprofundir en alguns recursos reguladors que poden ser aplicables al llarg de la jornada clínica. Un espai per a cuidar dels que cuiden.

Introducció

Saber que necessitem cuidar-nos no sempre n'hi ha prou per aconseguir-ho. Tot i haver rebut formació, comptar amb recursos concrets i tenir una actitud compromesa, moltes persones professionals de la salut refereixen seguir trobant dificultats reals per aplicar l'autocura de manera sostinguda al seu dia a dia.

El ritme exigent de l'entorn clínic, la càrrega emocional de l’atenció als/les pacients, la pressió del sistema i la pròpia narrativa interna fan que l'autocura, en lloc de viure's com una font de sustentació, de vegades es percebi com una tasca més: una altra obligació impossible de complir.

Aquest espai neix de la necessitat d'honrar aquesta dificultat, i oferir una forma viable, amable i orgànica d'integrar l'autocura: no com una tècnica aïllada o una meta inabastable, sinó com una manera d'habitar la pràctica clínica des d'una connexió més gran amb una/o mateixa/o.

La proposta suggereix incorporar de manera gradual i continuada micropràctiques, breus i accessibles, que permeten recuperar la capacitat de parar, de regular-nos emocionalment i fisiològicament, i de sostenir-nos al mig de la jornada. Espais com aquest són fonamentals per aprofundir en la integració, revisar allò après, reflexionar sobre les barreres reals i facilitar que l'autocura es transformi en una cosa natural i possible.

El procés d'integrar la cura pròpia en un fet quotidià requereix continuïtat i acompanyament, espais de seguretat psicològica i sovint amb una guia professional. És en aquestes trobades on es pot avançar del saber a l’experiència, de la teoria a la pràctica encarnada.

A més, quan l'autocura s'encarna de manera sostenible, els seus efectes no només es reflecteixen en el benestar del professional, sinó també en la qualitat de la presència clínica que es pot oferir. Un professional connectat amb ell mateix està en millors condicions per oferir seguretat, sintonia, humilitat terapèutica i escolta autèntica. Modular la pròpia reactivitat en moments complexos i de cultivar vincles clínics més eficaços i humans repercutirà directament en la capacitat de preservar el sentit de dignitat de la persona atesa. Tenir cura d’un/a mateix/a no és només una responsabilitat individual, sinó una pràctica ètica relacional que enforteix tot el sistema de cura.

Dirigit a

Professionals de l’àmbit de la salut.

Objectius

Afavorir la integració orgànica i sostenible de l'autocura a la pràctica clínica quotidiana, mitjançant un espai de reflexió, acompanyament i exploració de micropràctiques reguladores, que permetin transcendir les barreres habituals en la seva aplicació i enfortir una presència terapèutica acurada, compassiva i connectada.

Objectius Específics

1. Facilitar la presa de consciència sobre les dificultats percebudes que poden estar interferint en l'aplicació de l'autocura en el dia a dia.

2. Revisar de forma compartida l'experiència prèvia amb els recursos oferts a la formació inicial, identificant què ha estat útil, què no, i per què.

3. Explorar amb guia i acompanyament pràctiques breus de regulació emocional i fisiològica aplicables en diferents moments de la jornada laboral.

4. Ampliar el repertori personal d'estratègies adaptades a diferents estats del sistema nerviós (hiperactivació, hipoactivació, col·lapse).

5. Promoure una forma viable i no exigent d'autocura, que es pugui incorporar com a part natural de la vivència professional.

6. Contribuir al desenvolupament d’una presència clínica més sintonitzada, segura i preservadora del sentit de dignitat, en benefici tant del professional com de la persona atesa.

Programa

• Revisió compartida de l'experiència prèvia: reflexió sobre l'aplicació dels recursos apresos, identificació de barreres i facilitadors per integrar l'autocura a la pràctica diària.
• Neurobiologia de la pràctica clínica: recordatori del funcionament del sistema nerviós autònom des de la teoria polivagal, el seu impacte a l'enllaç terapèutic i al desgast professional.
• Dificultats freqüents i narratives internes: exploració de creences, exigències i obstacles que interfereixen en l'autocura des d'una mirada compassiva i sense judici.
• Micropràctiques de regulació: recursos breus i accessibles per a diferents moments de la jornada clínica (inici del dia, entre visites, després de situacions difícils, tancament de jornada), adaptades als diferents estats del sistema nerviós.
• Presència encarnada: connexió amb el cos com a via de regulació, sintonia i seguretat; recursos somàtics senzills per habitar el moment present a la pràctica professional.
• Integració i compromís: espai final per recollir aprenentatges, seleccionar pràctiques significatives i afavorir-ne la continuïtat més enllà del taller.

Metodologia

Pràctica i vivencial. 

Docents

Ainhoa Videgain Vazquez

Psicòloga General Sanitària. Màster en psicooncologia i cures paliatives (UCM). Màster en Counselling, dol i pèrdues (IPIR-UB). Formació específica en tècniques de recuperació del trauma i psicoteràpia. Experiència professional en equips interdisciplinaris de cures pal·liatives, domiciliàries i hospitalàries. Actualment a consulta privada. Fundadora de QUAERERE (Barcelona), on ofereix psicoteràpia i formació en aquest àmbit. Terapeuta i docent col·laboradora de la Fundació Galatea.