(0034) 93 567 88 56 | fgalatea
Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o CONFIGURAR les preferències.
El Servei de Telesuport Psicològic, que vam posar en marxa des de Fundació Galatea, ha atès des del 16 de març de 2020 fins al 30 de juny de 2021 1.453 professionals de la salut de tot l’Estat espanyol. La xarxa de psicòlegs i psicoterapeutes especialitzats en atendre professionals de la salut ha realitzat 5.892 intervencions, amb una mitjana de 4 sessions per usuari. El servei s’ha ofert per videoconferència en la gran majoria dels casos i ha obtingut una molt bona valoració per part dels usuaris.
Dona catalana de 42 anys: el perfil del demandat del Servei de Telesuport Psicològic
Pel que fa al perfil de l’usuari, un 86% han estat dones d’entre 41 i 50 anys. La gran majoria (86%) provenen de Catalunya i la resta, de Madrid i altres comunitats autònomes.
Font: Fundació Galatea
Si ens fixem en les professions, el 38% dels usuaris són metges, el 34% infermeres i el 10% auxiliars d’infermeria. Gairebé la meitat (49%) treballen a hospitals, el 24% en atenció primària i el 8% a residències i centres sociosanitaris.
Els motius de la demanda del servei, canviants en funció de l’evolució de la pandèmia
L’objectiu del Servei de Telesuport Psicològic ha estat donar suport i acompanyar els professionals de la salut, que han viscut situacions d’un impacte emocional molt alt a causa de la COVID-19. Ansietat, estrès, angoixa i, fins i tot, depressió han estat les principals patologies que han presentat els professionals que s’han adreçat al servei.
De fet, s’han detectat tres fases en funció de l’evolució de la pandèmia. Durant la primera onada de COVID-19, els usuaris relataven que tenien molta por al contagi propi i de la seva família. A això es va sumar la sensació d’indefensió per la manca de material de protecció, el malestar pels canvis de rol i la presa de determinades de decisions, i l’increment d’hores de treball amb canvis d’horaris i de torns. La dificultat per conciliar la vida laboral amb la familiar, especialment donar l’atenció necessària als fills, també va ser un dels motius de patiment emocional en els professionals de la salut. Aquesta primera fase es pot resumir en tres paraules: por, tristor i angoixa.
Al llarg de la segona onada de COVID-19, els professionals de la salut explicaven que se sentien incòmodes i enfadats perquè després de tot l’esforç que havien fet durant la primera onada, no se’ls havia valorat. A més, veien com una part de la població no respectava les mesures anticovid i mostrava una actitud irresponsable, motiu que els havia portat a la segona repuntada de la pandèmia. Els símptomes més freqüents durant aquests mesos van ser irritabilitat, insomni i estrès.
En la darrera onada, la més recent, els usuaris han denotat un gran cansament i esgotament físic i mental. La sensació més habitual ha estat la de claudicació i s’han registrat un gran nombre de crisis d’ansietat amb manifestacions físiques, plors i vergonya.
Amb l’impuls de Fundació La Caixa
L’impuls del Servei de Telesuport Psicològic i la seva extensió als professionals de la salut de tot l’Estat espanyol ha estat possible gràcies a la implicació i l’aportació financera de la Fundació Bancària La Caixa. A més, també han col·laborat el Ministeri de Sanitat, del Departament de Salut i dels Consells Generals de Col·legis de Metges, d’Infermeria i de Psicòlegs, així com amb el suport d’Almirall, de la King Baudouin Foundation, de la Fundación Pizarroso, de Tesa i de l’Ajuntament de Barcelona.
El Servei de Telesuport Psicològic continua a disposició de tots els professionals de la salut de Catalunya, que poden adreçar-s'hi al 900 670 777 de dilluns a divendres de 9h a 21h.
Més informació
Compartir: