Compassió com a eina de cura i autocura

Durant les darreres dècades, les pràctiques d’atenció en salut estan experimentant un profund canvi pels avenços científics i tecnològics, modificant la clàssica relació metge- pacient. Alhora els factors contextuals, econòmics i els canvis socials també tenen una alta influència sobre l’exercici professional, conduint a una manifesta insatisfacció respecte l’atenció a la salut (Lermanda, V. I altres, 2020).

Els professionals de la salut conviuen amb dues situacions que poden alterar el seu benestar: desgast per empatia (Figley, 2002) i burnout (Maslach, 1976), que afecten la seva satisfacció laboral, disminueix l'empatia i augmenta la deshumanització de la cura (Dzeng, 2016 ).

Davant el desafiament que implica implementar serveis que estiguin centrats en la persona, sembla que la resposta podria ser la compassió. Actualment la compassió s’entén com la sensibilitat i l’apertura cap el sofriment propi i aliè, unit a la motivació d’alleugerar-lo i prevenir-lo.  És una qualitat humana que integra processos afectius, cognitius i conductuals (Gilbert, 2015; Jinpa, 2016; Ricard, 2016)

En les últims anys s’han desenvolupat models pedagògics seculars basats en les pràctiques contemplatives tradicionals que permeten obrir l’entrenament en compassió en diferents contextos no religiosos, com per exemple l’àmbit sanitari. Un dels programes més destacats a nivell mundial és el de “Compassion Cultivation Training, CCT” desenvolupat per Geshe Thupten Jinpa i un grup de psicòlegs i neurocientífics del Center for Compassion and Altuism Research and Education (CCARE) Jinpa, 2010, 2016).

En aquest taller es donarà a conèixer aquest model i es facilitaran alguns recursos específics per cultivar la compassió, com a porta d’entrada al  “Entrenament al cultiu de la Compassió”.

Informació relacionada

• Més informació sobre el curs