Actualitat

• La iniciativa l'impulsen conjuntament Fundació Galatea, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i la Facultat de Veterinària de la UAB

• Els veterinaris són els professionals de l’àmbit sanitari amb més risc de suïcidi

La Fundació Galatea, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acaben de posar en marxa un programa pioner a l’Estat per promoure el benestar emocional de l’alumnat d’aquesta facultat i contribuir a assentar les bases perquè el seu desenvolupament futur en l’àmbit professional sigui saludable i de qualitat. El programa consisteix, en una primera fase, en una diagnosi basada en una enquesta adreçada a tot l’alumnat de grau, que serà el punt de partida per definir una cartera de serveis. L’enquesta va llançar-se l’1 de març, i la diagnosi i el disseny dels serveis es faran a partir de l’abril i fins al final del present curs acadèmic. La cartera de serveis serà efectiva el curs 2024-2025.

Els factors de risc per a la salut mental de l’alumnat de Veterinària

Diversos estudis internacionals s’han centrat a estudiar els factors de risc per a la salut mental i emocional dels estudiants de Veterinària. Entre els factors de risc detectats hi ha la pressió docent; un procés d’adaptació que sovint és complex -canvi de domicili, nous companys, desconeixement de la Facultat, el distanciament amb els referents familiars i els amics, etc.-, l’elevada càrrega de treball o la pròpia vulnerabilitat personal. Segons Francesc Abella, psicòleg clínic de Fundació Galatea, “patologies com el burnout, que abans es detectava a la gent que ja treballa, es detecten cada cop més en els estudiants universitaris”. Per a l’expert, en facultats com la de Veterinària “hi ha moltes persones amb personalitat del tipus A: són persones molt exigents i complidores, que es veuen capaces de tocar moltes tecles al mateix temps; són molt competents però els costa desconnectar i relaxar-se, i això té com a conseqüència un desgast molt important”.

Per part seva Gina Torrents, delegada de quart curs de Veterinària, explica que els estudiants acostumats a que tot els hagi anat bé als estudis, quan no els va bé i s’adonen que han estat ells qui han triat estudiar allò, però ho estan passant malament, entren en un bucle autodestructiu: “Som molt autoexigents i acabem normalitzant aquest estrès i demanem ajuda molt tard”. Per a Pau Sabrià, també delegat de quart curs, “a la por de pensar que tindrem vides a les nostres mans i potser no estarem preparats, s’hi afegeix el context global com són el preu de l’habitatge o la crisi climàtica, que ens fan preguntar-nos si, per molt que estudiem i treballem, potser no podrem tenir la vida que volem".

En aqesta línia, hi ha estudis que conclouen que els plans d’estudi universitaris haurien de formar els alumnes en matèria de gestió de les emocions, la psicologia, l’adaptació al canvi, la comunicació amb els propietaris dels animals, així com per fer front a la mort de mascotes i a la pràctica de l’eutanàsia.

Els veterinaris són els professionals de l’àmbit sanitari amb més risc de suïcidi: és 1,6 vegades superior al de la població general i, en el cas de les dones, 2,4 vegades més. Un cop entren al món laboral, els principals motius que expliquen els problemes de salut mental dels professionals veterinaris són: que han d’atendre les preocupacions i les expectatives dels propietaris dels animals; fer front a situacions amb un elevat component ètic -en què cal considerar l’interès de l’animal, l’interès des del punt de vista afectiu dels propietaris, i la perspectiva del veterinari-; estan exposats constantment a la mort, molt sovint han de gestionar males notícies, els costa desconnectar de la feina i, en molts casos, suporten llargues jornades laborals. Les dones, a més, fan front al repte de conciliar la vida personal amb la laboral.

L’acte de presentació, a la UAB

El programa per al benestar emocional de l’alumnat de Veterinària va presentar-se aquest 29 de febrer en un acte a la Facultat de Veterinària de la UAB que van obrir el degà, Manel López-Béjar; la presidenta del CCVC, Verónica Araunabeña, i el director de la Fundació Galatea, Toni Calvo. Tots tres van apuntar com de necessari és incidir en la millora de la salut mental i emocional del col·lectiu veterinari, i van destacar com a mesures fonamentals la prevenció i l’autocura. "Heu demostrat que, acadèmicament, sou molt potents. El que volem esbrinar és si a nivell relacional ho sou també i donar-vos les eines perquè així sigui; quan sortiu al món professional, sereu instruments de cura, per la qual cosa no només serà clau el vostre coneixement, sinó també la vostra actitud, la vostra mirada i la manera de comunicar-vos tant amb els pacients com amb les persones del vostre voltant", va afirmar Calvo.

Tot seguit, va celebrar-se una taula rodona, amb la participació de Laura Mauri, cap del Servei de Psicologia de la UAB; Pau Sabrià i Gina Torrents; Francesc Abella; Marta Legido, enllaç amb la Fundació Galatea del programa Assís del CCVC -que ofereix assistència confidencial i gratuïta en matèria de salut mental als veterinaris col·legiats-, i Quim López-Grado, veterinari clínic i usuari del programa Assís. Va moderar la taula rodona Marta López, responsable de l’Àrea de Promoció de la Salut de la Fundació Galatea.

Més informació